HIGIENE BUCODENTAL
La salut bucodental estudia la prevenció i tractament de les dolències en les dents.
L’ Higiene Bucodental elimina els residus i bacteris que provoquen les càries i les malalties periodontals. Una bona higiene és una boca saludable: - Dents nets sense cap resta d’aliments. - Les genives de color rosat, sense cap dolor ni sagnat durant el raspallat o ús del fil dental. - Sense mal alè, és a dir halitosis. És una malaltia que és caracteritza per despendre males olors de la cavitat oral que pot ser causada per mala alimentació, falta d’higiene i per tant una acumulació de bacteris o per l’edad: en persones grans a causa de la pròtesis. Aquestes són les raons més comuns. En el cas de que aquestes característiques no es compleixin és necessari visitar l’odontòleg perquè realitzi una tartrectomia per evitar qualsevol d’aquestes infeccions que són un problema. La visita al dentista l’ajudarà a desenvolupar tècniques d’ higiene i saber detectar les àrees que demanen més atenció. |
HISTÒRIA DE LA HIGIENELa Breu història sobre la higiene bucodental comença a la Prehistòria. Els primers “raspalls” eren simplement petites branques amb els extrems mossegats que s’utilitzaven per poder treure les restes de menjar entre les dents.
La primera pasta de dents inventada conta que van ser els egipcis. Utilitzaven ingredients com: pedra polvoritzada, closca d’ou, d’ungles de bou, sal, pebre, fulles de menta, mirra, flors i aigua. En canvi els grecs, utilitzaven de col·lutori l’orina per poder mantenir les dents blanques i prevenir les càries. Els romans en l’antiguitat amb l’ús d’un tros de tela feien la seva higiene. A més banyaven la tela en vinagre, mel, sal. En el segle XV van aparèixer els primers raspalls de dents semblants als d’ara. S’utilitzaven cedres de porcs senglars en mànecs d’ós o bambú. Però no va ser fins la ruta de la seda que es va permetre fer arribar els raspalls fins a Europa, gràcies a la obertura de fronteres entre països. Es van crear unes xarxes de comerç que van accelerar i incrementar la diversitat del mercat i els seus productes fins ara. A Europa els raspalls es van començar a fabricar amb pèl de cavall. Les pastes de dents com a producte va néixer a Anglaterra el segle XVIII. No va ser fins als anys 30 que van aparèixer els primers raspalls fets de nylon o plàstic, on aquest avantatge va permetre fer-se accessible a més públic. I el 1939 neix el raspall elèctric a Suiza. Als anys 60 es van comercialitzar les primeres pastes de dents amb fluor. A Espanya, el raspall de dents modern no va poder arribar fins el 1973 desprès de comercialitzar-se fora i desenvolupar-se correctament millorant els seus errors. Fins no estar del tot confeccionat no és va produir la seva expansió de comerç. |
|
ALIMENTS QUE AJUDEN O EMPITJOREN LA NETEJA BUCAL
- Aliments que contribueixen:
o Aliments rics en fibres que estimulen la producció de saliva, neutralitzen els àcids i ajuden a arrossegar les restes d’aliments.
o Els làctics i els seus derivats, que aporten calci, fòsfor i vitamina D.
o Els fruits secs contenen magnesi, mineral que forma part de l’estructura dental.
- Aliments que no contribueixen:
o Sucres i algunes begudes ensucrades.
o Els sucs àcids, ja que són àcids i sucres simples.
o Els aliments fregits o galetes salades que contenen almodins que persisteixen sobre l’esmalt dental
Els principals aliments a evitar són els sucres en la boca. Una quantitat de sucre excessiva amb freqüència pot portar factors determinants d’augment de càries i problemes dentals.
A més els sucres, és distribueixen per la placa dental on són metabolitzats per microorganismes que els converteixen en àcids.
Aquest àcids produïts redueix el pH de la placa i això implica entrar en un procés de desmineralització gradual del esmalt dental, seguit d’una destrucció de les proteïnes de la dent. Tots aquests factors descarrilen en la formació de la càries.
o Aliments rics en fibres que estimulen la producció de saliva, neutralitzen els àcids i ajuden a arrossegar les restes d’aliments.
o Els làctics i els seus derivats, que aporten calci, fòsfor i vitamina D.
o Els fruits secs contenen magnesi, mineral que forma part de l’estructura dental.
- Aliments que no contribueixen:
o Sucres i algunes begudes ensucrades.
o Els sucs àcids, ja que són àcids i sucres simples.
o Els aliments fregits o galetes salades que contenen almodins que persisteixen sobre l’esmalt dental
Els principals aliments a evitar són els sucres en la boca. Una quantitat de sucre excessiva amb freqüència pot portar factors determinants d’augment de càries i problemes dentals.
A més els sucres, és distribueixen per la placa dental on són metabolitzats per microorganismes que els converteixen en àcids.
Aquest àcids produïts redueix el pH de la placa i això implica entrar en un procés de desmineralització gradual del esmalt dental, seguit d’una destrucció de les proteïnes de la dent. Tots aquests factors descarrilen en la formació de la càries.