MALALTIES BUCODENTALS
Existeixen dos vies per les quals una persona pot patir malalties bucodentals:
- D’origen endogen: són aquelles infeccions o malalties que provenen a causa de la colonització d’un agent extern, que altera la relació que hi ha entre l’hoste i l’agent infecciós. Són els casos dels microbis.
- D’origen exogen: Aquelles on l’agent infecciós es transporta des d’una font externa cap al hoste. Un exemple clar són els aliments.
Les malalties bucodentals més habituals són les caries, les malalties periodontals, pulpitis i parodontitis apical.
En aquest punt solament tractarem les 3 últimes, ja que les càries estan més tractades en el punt 6 del nostre treball.
- D’origen endogen: són aquelles infeccions o malalties que provenen a causa de la colonització d’un agent extern, que altera la relació que hi ha entre l’hoste i l’agent infecciós. Són els casos dels microbis.
- D’origen exogen: Aquelles on l’agent infecciós es transporta des d’una font externa cap al hoste. Un exemple clar són els aliments.
Les malalties bucodentals més habituals són les caries, les malalties periodontals, pulpitis i parodontitis apical.
En aquest punt solament tractarem les 3 últimes, ja que les càries estan més tractades en el punt 6 del nostre treball.
MALALTIES PERIODONTALS
És divideixen en Gingivitis i Periodontitis.
L'orgien de les malalties de les genives es produeixen per l'acumulació de biofilm oral, principal agent etiològic d'aquestes malalties.
Per al tractament i prevenció s’ha d’aplicar mesures antiinfeccioses.
El objectiu és aconseguir que és destrueixi el biofilm oral i la reducció de les bactèries, per això s’ha de combinar un tractament mecànic amb químic.
Quan parlem de tractament mecànic ens referim a un bon raspallat i tot això, amb el suport d’un tractament químic, l’ús d’antisèptics.
Els antisèptics són aquelles substàncies que inhibeixen la proliferació dels microorganismes i impedeixen la seva acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.
Si desprès d’aquest no s’observen canvis en les genives és important visitar quan abans a un dentista. La seva exploració i tractament seran la clau per poder recuperar la salut de les genives i prevenir l’evolució d’aquestes patologies.
L'orgien de les malalties de les genives es produeixen per l'acumulació de biofilm oral, principal agent etiològic d'aquestes malalties.
Per al tractament i prevenció s’ha d’aplicar mesures antiinfeccioses.
El objectiu és aconseguir que és destrueixi el biofilm oral i la reducció de les bactèries, per això s’ha de combinar un tractament mecànic amb químic.
Quan parlem de tractament mecànic ens referim a un bon raspallat i tot això, amb el suport d’un tractament químic, l’ús d’antisèptics.
Els antisèptics són aquelles substàncies que inhibeixen la proliferació dels microorganismes i impedeixen la seva acció patògena sense perjudicar els organismes superiors.
Si desprès d’aquest no s’observen canvis en les genives és important visitar quan abans a un dentista. La seva exploració i tractament seran la clau per poder recuperar la salut de les genives i prevenir l’evolució d’aquestes patologies.
- GINGIVITIS
És una inflamació de les genives que provoca un augment de la sensibilitat, irritació i
en molts casos es acompanyada de sagnat.
Aleshores podem trobar 3 tipus:
o Gingivitis aguda: té color vermell, i hemorràgia.
o Gingivitis crònica: té diverses formes de presentació però tots circumscrits en la geniva.
o Gingivitis ulcerosa: de forma súbdita, és molt dolorosa i amb freqüència va acompanyada d’ halitosis, sabor pútrid i febre. Ja que el teixit és necrosa i degut al dolor, és impossible la ingesta d’aliments.
1. CAUSES
Si parlem de la gingivitis trobem 4 factors:
- Per factors locals: o solament la presencia del biofilm oral. En aquest punt trobem les malposicions, una higiene oral insuficient, etc.
- Per factors sistemàtics: algunes estan relacionades amb el sistema endocrí o també als embarassos , pubertat, cicle menstrual i alguna diabetis entre altres.
- Fàrmacs: com a conseqüència de determinants medicaments.
- Malnutrició: de vegades pot estar associada a dèficits nutricionals.
2. DIAGNÒSTIC
L’única manera de diagnosticar-la és a partir de la seva observació.
En el cas de la gingivitis, s’observa inflamació, sagnat i un color més vermellós de la geniva.
- PERIODONTITIS
És l’extensió de la pròpia inflamació de la gingivitis. La inflamació s’estén al propi lligament periodontal que subjecta i fixa el dent, inclús l’ós alveolar amb la progressiva destrucció dels ambdós teixits.
1. CAUSES
Si parlem de la periodontitis trobem 5 factors:
- El tabaquisme
- Per estrès emocional o físic
- Alguns canvis hormonals que es troben en la pubertat, menopausa i embarassos.
- Fàrmacs: en anticonceptius
- Per infeccions agudes i malalties cròniques, com pot ser la diabetis.
El tabac és una addició dolentíssima per la salut, ja que té uns grans perjudicis pel seu consum en les dents. Els principals problemes que pot provocar són:
1. Taques en les dents: les dents es posen d’un color groguenc a causa de la nicotina i quitrà.
2. Càries: el tabac redueix el flux de saliva, fent que les nostres glàndules no puguin fer front a les bactèries. És a dir, al no tenir defensa natural per eliminar-les, aprofiten per danyar les dents.
3. Gingivitis i Periodontitis: a causa del tabac, es redueix el flux de sang que arriba fins les genives i això produeix una falta d’oxigen. Això produeix una disminució del sagrat. Els mecanismes de defensa naturals de la boca es veuen afectats, les bactèries es tornen més agressives i destrueixen els teixits que sostenen les dents
4. Halitosis: per falta de saliva no és pot eliminar les bactèries, aquestes produeixen compostos volàtils que desprès produiran el mal olor.
5. Càncer de la cavitat bucal: la probabilitat de patir càncer és multiplica per 6 en un fumador. La llengua, el llavi i la paret de la boca són les zones on més apareixen. Això passa perquè tots els elements que conformen un cigarro són tòxics i cancerígens.
2. DIAGNÒSTIC
L’única manera de diagnosticar-les és a partir de la seva observació.
En el cas de la periodontitis, a part d’aquests factors trobem: mobilitat dentària i pèrdua de l’ós alveolar.
PULPITIS
La pulpitis és la sensibilitat al calor i fred, inclús dolor. Es dóna sobretot al consumir aliment o begudes
calentes i fredes, que constitueix un signe del inici d’una pulpitis.
En el cas que la sensibilitat predomina en el calor, la inflamació de la pulpa dentària a arribat fina a un
grau que por ser perillós per la conservació de la peça dentària.
A mesura que el procés avança, la inflamació provoca la aparició de trastorns amb un dolor insuportable
sense cap tipus d’estimulació i, que generalment augmenta durant la nit.
1. ORIGEN
És tracta de la conseqüència que una caries no hagi sigut tractada. Per tant, la pulpitis està causada per
bactèries que han entrat a través de la dentina destruïda infectant la polpa dentària.
2. DIAGNÒSTIC
Reacció de sensibilitat al calor i fred amb dolor.
3. TRACTAMENT
Si la pulpitis és tractada en els primers estats, pot ser reversible però en el cas que hagi progressat, la polpa amb alteracions inflamatòries es té que extreure sota anestèsia.
Aleshores la cavitat que queda buida s’ha d’omplir mitjançant un empast, per segellar i bloquejar l’entrada.
calentes i fredes, que constitueix un signe del inici d’una pulpitis.
En el cas que la sensibilitat predomina en el calor, la inflamació de la pulpa dentària a arribat fina a un
grau que por ser perillós per la conservació de la peça dentària.
A mesura que el procés avança, la inflamació provoca la aparició de trastorns amb un dolor insuportable
sense cap tipus d’estimulació i, que generalment augmenta durant la nit.
1. ORIGEN
És tracta de la conseqüència que una caries no hagi sigut tractada. Per tant, la pulpitis està causada per
bactèries que han entrat a través de la dentina destruïda infectant la polpa dentària.
2. DIAGNÒSTIC
Reacció de sensibilitat al calor i fred amb dolor.
3. TRACTAMENT
Si la pulpitis és tractada en els primers estats, pot ser reversible però en el cas que hagi progressat, la polpa amb alteracions inflamatòries es té que extreure sota anestèsia.
Aleshores la cavitat que queda buida s’ha d’omplir mitjançant un empast, per segellar i bloquejar l’entrada.
PARADONTITIS APICAL
La parodontitis apical és la sensibilitat de les dents a pressions o percussions, el dolor apareix simplement al tocar la dent i especialment al prémer les dents.
Aleshores el dent sembla més llarg del que és, ja que està engronsat per la inflamació. El dolor és continu i no disminueix amb el fred.
1. ORIGEN
Es tracta de la inflamació del teixit que envolta l’arrel com a conseqüència de la destrucció de la polpa per una càries dental no tractada.
2. TRACTAMENT
En aquest cas l’aplicació externa de fred pot alleujar de forma important el dolor però de totes maneres, l’odontòleg té que obrir la dent malalta amb el fi de poder eliminar els gasos i la secreció de pus.
Aleshores el dent sembla més llarg del que és, ja que està engronsat per la inflamació. El dolor és continu i no disminueix amb el fred.
1. ORIGEN
Es tracta de la inflamació del teixit que envolta l’arrel com a conseqüència de la destrucció de la polpa per una càries dental no tractada.
2. TRACTAMENT
En aquest cas l’aplicació externa de fred pot alleujar de forma important el dolor però de totes maneres, l’odontòleg té que obrir la dent malalta amb el fi de poder eliminar els gasos i la secreció de pus.
CÀRIES
Les càries són la destrucció dels teixits durs de les dents. És una forma d'infecció en la qual s'acumulen bacteris específics sobre la superfície del esmalt, on elaboren els productes àcids que desmineralitzen la superfície i per tant disgregant la dent.
Aquest procés va avançant a parts més internes, a través de la dentina fins la polpa. Si no es para, la dent pot quedar totalment destruïda o afectar als nervis provocant un abscés (infecció en l'extrem de l'arrel, normalment una inflamació).
És una de les malalties bucodentals més comunes i pot afectar a qualsevol persona. En les persones adultes les càries també poden estar produïdes per falta de saliva. Això pot ser produït per algunes malalties, l'ús de medicaments i tractaments de radioteràpia o quimioteràpia.
Aquest procés va avançant a parts més internes, a través de la dentina fins la polpa. Si no es para, la dent pot quedar totalment destruïda o afectar als nervis provocant un abscés (infecció en l'extrem de l'arrel, normalment una inflamació).
És una de les malalties bucodentals més comunes i pot afectar a qualsevol persona. En les persones adultes les càries també poden estar produïdes per falta de saliva. Això pot ser produït per algunes malalties, l'ús de medicaments i tractaments de radioteràpia o quimioteràpia.
Un exemple de relació causada per alguna malaltia, pot ser la diabetis: Es tracta de dues malalties característiques i diferents, que poden arribar a estar relacionades. La diabetis és una malaltia crònica, en la qual hi ha un defecte en la fabricació de la hormona insulina, que dificulta al cos la utilització de sucre provinent dels aliments, fent que passi directament a la sang.És possible una relació entre la diabetis i les malalties periodontals. Aquells pacients que pateixen diabetis són més propensos a patir malalties relacionades amb les dents com són les càries, periodontitis o gingivitis.
Aquesta relació entre les dues malalties es pot produir per dues vies, desenvolupada des de la diabetis o a partir de les malalties periodontals. La malaltia més freqüent és la càries, que sol ser causada pel sucre. Les persones amb diabetis no solament són més propenses a les càries, sinó que aquestes també poden afectar en el control de la glucosa en sang i contribuir a una progressió creixen de la diabetis. Les persones diabètiques són més sensibles a les infeccions bacterianes, ja que tenen la capacitat de combatre els bacteris que envaeixen les seves genives més reduïda, per això, solen tenir més nombre de casos de malalties periodontals. Aleshores si els nivells de glucosa en sang es troben malament controlats, la persona és més propensa a desenvolupar alguna malaltia periodontal i a conseqüència a la pèrdua d’alguna peca dentària. Però també és possible, que alguna malaltia periodontal sigui un factor d’augment en els nivells de sucre i dificulti el control de la diabetis. Aleshores proporcionalment aquestes malalties estan relacionades. |
|
Existeixen diferents tipus de càries:
- Càries de corona: a part de que són les més comuns es poden presentar tant el nens com adults. És desenvolupen sobre les superfícies de masticació o a vegades entre dents.
- Càries Radicular: aquestes càries es presenten quan parts de les arrels queden exposades perquè no estan recobertes per esmalt. Això fa que aquestes zones puguin ser afectades fàcilment. Són caries difícils de tractar.
- Càries Recurrents: es presenten en pacients específics: aquells que acumulen placa i no aconsegueixen una bona higiene. Es formen al voltant de corones i obturacions (acció d’obturar una dents, és a dir empastar)
La saliva és un líquid que trobem a la boca segregat per les glàndules salivals. Aproximadament nosaltres segreguem uns 1 a 2 mil·lilitres per minut.
És caracteritza per ser transparent i tenir una certa viscositat, que pot variar depenent del tipus de
persona, del seu estat de salut, el moment del dia o la hidratació de la persona.
La saliva està formada per:
La saliva té un gran paper en la salut bucodental com una relació directe amb les dents.
Aleshores, gràcies a la saliva convertim la boca en una barrera antibacteriana que neutralitza en gran part el medi àcid que es produeix a causa de la ingestió de diferents aliments.
La saliva té funció anticariogènica (causant de càries), capacitat de tampó (regulació del pH) , mineralització i capacitat immunològica.
Les dents fan dos processos que sempre són constants:
En el cas que un d’aquests dos processos no s’efectuïn, hi ha una descompensació, és a dir que la presencia en pH de la saliva varia.
Especialment en la desmineralització, una descompensació en el pH de la saliva significa un valor menor a 5.5 que produeix la dissolució dels teixits durs de la dent (l’esmalt, dentina o ciment) la qual cosa pot desencadenar en un càries dental.
El pH de la saliva pot baixar quan ingerim: sucres, begudes àcides, etc.
És recomanable fer una higiene bucal amb freqüència ja que el pH salival li costa uns 30 minuts tornar a estabilitzar-se a menys que tornem a ingerir algun aliment que modifiqui el valor.
És caracteritza per ser transparent i tenir una certa viscositat, que pot variar depenent del tipus de
persona, del seu estat de salut, el moment del dia o la hidratació de la persona.
La saliva està formada per:
- Un 98% d’aigua
- Un 2% d’ió Clorur, Potassi, Bicarbonat, Calci, Fluor, Sodi, Lisozim(enzim).
La saliva té un gran paper en la salut bucodental com una relació directe amb les dents.
Aleshores, gràcies a la saliva convertim la boca en una barrera antibacteriana que neutralitza en gran part el medi àcid que es produeix a causa de la ingestió de diferents aliments.
La saliva té funció anticariogènica (causant de càries), capacitat de tampó (regulació del pH) , mineralització i capacitat immunològica.
Les dents fan dos processos que sempre són constants:
- Desmineralització: pèrdua de minerals
- Mineralització: captació de minerals
En el cas que un d’aquests dos processos no s’efectuïn, hi ha una descompensació, és a dir que la presencia en pH de la saliva varia.
Especialment en la desmineralització, una descompensació en el pH de la saliva significa un valor menor a 5.5 que produeix la dissolució dels teixits durs de la dent (l’esmalt, dentina o ciment) la qual cosa pot desencadenar en un càries dental.
El pH de la saliva pot baixar quan ingerim: sucres, begudes àcides, etc.
És recomanable fer una higiene bucal amb freqüència ja que el pH salival li costa uns 30 minuts tornar a estabilitzar-se a menys que tornem a ingerir algun aliment que modifiqui el valor.
2. DIAGNÒSTIC , com detectar-les? Per poder detectar-les existeixen una sèrie de tècniques:
3. PREVENCIÓ El consell és raspallar-se les dents als menys dues vegades al dia i utilitzar fil dental diàriament per poder eliminar aliments i placa dipositats entre les dents o sota les genives. Per poder prevenir fa falta portar una dieta equilibrada , restringint aliments amb sucres (midons) perquè tenen la capacitat de metabolitzar els àcids i variar els nostre pH de la saliva causant problemes en l’esmalt, fent la dent més vulnerable als bacteris causants de malalties com la càries. Tenir una higiene bucodental basada en productes dentals que continguin fluor. A més d’aquestes solucions per tractar i prevenir, s’han de fer revisions dentals periòdiques. Pot fer que el problemes majors es redueixin.
Fals mite: L’ús del xiclet no equival a un correcte raspallat dental, però si que pot ser un substitut ocasional per augmentar la saliva i arrestar part del menjar adherit a l les dents. 4. TRACTAMENT El tractament de les caries se’l coneix com empastes. Consisteix en l’eliminació dels bacteris del interior de la caries i substituir el buit del material dentari. Els empastes dentals poden estar omplerts de dues maneres:
|
|