LES DENTS
Les dents es poden trobar en la boca, que les seves funcions són de digestió, parla i estètica. El paper de les dents és purament mecànic, ja que són les encarregades de triturar bé els aliments i, posteriorment és la saliva qui amb l’ajuda de la llengua, començar la descomposició dels hidrats de carboni abans d’anar al estómac.
|
Tipus de dents i les seves funcionsLes dents és poden classificar de diferents maneres: per funció o segons la posició en la boca.
|
Els queixals del seny són els últims molars en aparèixer situats a cada costat dels maxil·lars. La seva erupció sol ser entre els 16 i 20 anys.El fet de que siguin els últims en aparèixer és degut a que la nostra cavitat bucal no té suficient espai lliure per acomodar-les. Però quan això passa, els queixals es queden atrapats entre altres dents o pel propi os, produint dolor i inflamació de tota la zona afectada.
A més, els queixals que emergent parcialment o girades, també poden provocar dolor i inflamació per un apilament de dents en una zona .
L’ADA (Associació Dental Americana) recomana que les persones entre 16 i 19 anys acudin al dentista a avalua si hi ha una necessitat d’extracció del queixals, ja que encara les arrels de les dents no estan del tot desenvolupades i això facilita la seva extracció amb menys complicacions.
El procés d’extracció és una cirurgia amb anestèsia total, on normalment és sol extreure els molars d’un costat i desprès els dos restants.
El fet de tenir encara unes dents que nosaltres no necessitem però estan presents, és un tema evolutiu. Els nostres avantpassats, tenien les mandíbules molt més amples, fortes i grans on la funció d’aquests queixals era la masticació d’uns aliments més crus, no tenien tots els recursos necessaris per a la cuina.
A més, els queixals que emergent parcialment o girades, també poden provocar dolor i inflamació per un apilament de dents en una zona .
L’ADA (Associació Dental Americana) recomana que les persones entre 16 i 19 anys acudin al dentista a avalua si hi ha una necessitat d’extracció del queixals, ja que encara les arrels de les dents no estan del tot desenvolupades i això facilita la seva extracció amb menys complicacions.
El procés d’extracció és una cirurgia amb anestèsia total, on normalment és sol extreure els molars d’un costat i desprès els dos restants.
El fet de tenir encara unes dents que nosaltres no necessitem però estan presents, és un tema evolutiu. Els nostres avantpassats, tenien les mandíbules molt més amples, fortes i grans on la funció d’aquests queixals era la masticació d’uns aliments més crus, no tenien tots els recursos necessaris per a la cuina.
EvolucióA mesura que creixem anem desenvolupant la mandíbula i per tant, les dents amb que naixem aniran evolucionant.
Quan naixem no tenim visible cap dent però, dins dels maxil·lars tenim les arrels de les que seran les nostres primeres dents. No es fan visibles fins als 6 o 7 mesos d’edat. S’ha demostrat que els nens comencen a desenvolupar les dents dins el fetus. Existeixen quatre fases: - Primera etapa: comença en el fetus amb solament 6 setmanes de gestació aproximadament. Aquesta etapa és important perquè es forma la substància bàsica de les dents. - Segona etapa: es quan es forma el teixit dur que rodeja les dents, es produeix durant les primeres 3 o 4 setmanes de gestació. - Tercera etapa: Aquesta etapa transcorre quan al nen ja ha nascut, consisteix en la penetració de la dent en la geniva. - Última etapa: aparició de les dents de llet i pèrdua d’aquestes. Als 3 anys els nens solen tenir totes les dents, les dents temporals o de llet. Normalment els primers en créixer són els incisius del maxil·lar inferior seguits dels quatre incisius superiors. A continuació els quatre primers molars i els incisius laterals. Desprès els ullals i per últim apareixen els quatre segons molars, aquests són els últims dents de llet. Hi ha un total de 20 dents de llet. Aleshores una a una van caient mentre el nen creix per deixar lloc a les dents permanents o definitives. Als 14 anys aproximadament, tots tenim les dents definitives. En aquest moment tots tenim 28 dents en total. Es calcula que al cap d’uns 6 anys, quan tenim 20 anys aproximament, apareixen 4 dents més anomenades “queixals de seny” completant la sèrie total de 32 dents. Per tant, les dents de llet són molt importants: Tenen la funció fonamental del bon creixement del bebè és a dir, ajuda a la masticació dels aliments en la primera part de la digestió, la bona pronunciació dels sons i guarden l’espai per les següents. |
Evolució de la mandíbula amb el pas del temps
Per reconstruir el procés d’hominització, les proves de fòssils d’homínids més importants són 5:
Contenien uns claus (ullals) desgastats en forma d’espàtula, i els premolars i molars tenien unes dimensions grans.
Segueix conservant la forma de la mandíbula en “U” o “V” però en aquest cas: els ullals, premolars i molars no sobrepassen les demes dents. El tercer molars disminueix la seva forma.
Per tant, té una reducció generalitzada de les estructures masticaries.
- Homo erectus: va viure fa 1.8 milions i 50.000 anys, tenia la cavitat craniana una mica superior a la del Homo habilis. S’han trobat milers d’eines de pedra i evidències que utilitzaven foc. Va viure a Àsia, probablement procedent de diferents migracions des de l’Àfrica.S’han trobat pocs fragments de las mandíbules, però s’ha sap que tenien una disminució dels molars semblant al Homo habilis.
La mandíbula disminueix la seva mesura, però les dents augmenten. Sobretot podem observar un desgast en els incisius.
Són els primers en tenir l’espai retromolar que és l’espai buit a la part de darrera de la mandíbula, en la part posterior de l’últim molar.
- Primers Homínids: són els fòssils més antics que trobem entre 7 i 6 milions d’anys i s’han trobat a Txad (Àfrica). Es tractava d’essers bípedes(dues extremitats per desplaçar-se), amb una cavitat craniana reduïda. L’escàs nombre de troballes i la seva fragmentació no ofereix dades.
- Gènere Australopithecus: van viure fa uns 4 o 1.5 milions d’anys. Demostren que també eren bípedes i amb una cavitat craniana lleugerament superior a la dels primeres homínids.
Contenien uns claus (ullals) desgastats en forma d’espàtula, i els premolars i molars tenien unes dimensions grans.
- Gènere Homo:
Segueix conservant la forma de la mandíbula en “U” o “V” però en aquest cas: els ullals, premolars i molars no sobrepassen les demes dents. El tercer molars disminueix la seva forma.
Per tant, té una reducció generalitzada de les estructures masticaries.
- Homo erectus: va viure fa 1.8 milions i 50.000 anys, tenia la cavitat craniana una mica superior a la del Homo habilis. S’han trobat milers d’eines de pedra i evidències que utilitzaven foc. Va viure a Àsia, probablement procedent de diferents migracions des de l’Àfrica.S’han trobat pocs fragments de las mandíbules, però s’ha sap que tenien una disminució dels molars semblant al Homo habilis.
- Homo Neanderthalensis: va viure a Europa des de fa uns 250.000 anys fins fa uns 30.000. Els fòssils trobats demostren que tenia una capacitat craniana similar a la dels éssers actuals.
La mandíbula disminueix la seva mesura, però les dents augmenten. Sobretot podem observar un desgast en els incisius.
Són els primers en tenir l’espai retromolar que és l’espai buit a la part de darrera de la mandíbula, en la part posterior de l’últim molar.
- Homo Sapiens: els fòssils més antics tenen uns 35.000 anys d’antiguitat i s’han trobat a Àfrica. La seva capacitat craniana va arribar a la dels valors de l’ésser actual. Fa uns 10.000 anys va desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, i va començar a agrupar-se de forma estable en poblacions cada vegades més grans.
Males posicions dentàriesEn els nens les males posicions dentàries es donen amb molta freqüència (aproximadament 1 de 4 nens pateixen una mala posició).
Les seves causes són diverses, com pot ser per una temprança en la pèrdua de les dents de llet a causa de càries, mossegar-se els llavis o pressionar la llengua, etc. És poden identificar per una sèrie de signes: - Els incisius estan massa junts. - Les dents de llet no cauen en el període normal - Temprança en la pèrdua dels dents de llet a causa de les càries - Els nens que es xupen el dit, mosseguen les ungles o respiren amb la boca oberta. El tractament els fan els odontòlegs o ortodoncistes durant el canvi de la dentició (entre 6 i 14 anys) per aprofitar el creixement dels maxil·lars. Això en un futur estalvia un gran nombre de mesures costoses en diners i temps. El tractament és especialment és especialment necessari quan el nen té problemes per masticar o parlar o quan té que respirar contínuament per la boca, perquè els llavis no poden tancar-se correctament. Mentre que en els nenes se’ls pot tractar amb aparells que es poden extreure, en els adults tenen que posar-se aparells casi sempre fixes. En el cas dels adults, la situació canvia. Les males posicions dentàries en adults no se solen donar amb tanta freqüència com els nens. El cas més típic en adults és l’acumulació de dents en la boca, sobretot en les parts anteriors tant per dalt com a baix. El verdader problema en aquesta situació és el factor que el maxil·lars estan completament desenvolupats, per tant eixamplar la cavitat bocal per millorar la col·locació de les dents en aquest cas, no és factible. L’única via possible és sacrificar algunes peces dentals. De fet, se sol extreure 4 peces dentaries en els adults on aquestes no efectuïn cap funció a l’hora de mastegar perquè sinó seria una dificultat. Nosaltres tenim 12 molars i 8 premolars, si en trèiem 4 ens quedem amb 16 peces entre premolars i molars. Sacrificar aquestes peces permetrà que les 12 restants puguis efectuar la seva funció de triturar els aliments correctament a més, d’eliminar els dolors per la pressió de l’acumulació de dents en determinades zones. |
Tradició infantilL’anomenat “Ratoncito perez” o Angelet de les dents en català és un mite destinat a tranquil·litzar els infants petits quan perdent les seves dents de llet.
La tradició a Catalunya consisteix en col·locar la dent de llet caiguda sota el coixí i quan se’n va a dormir durant la nit, l’angelet de les dents vindrà per prendre-la i deixar un confit a algun dineret depèn de com s’ hagi portat l’ infant. Aquest personatge és molt famós a España i Hispanoamèrica. En països anglesos el personatge se’l coneix com la fada de les dents. L’origen exacte no se’l coneix però és diu que prové del conte francès del segle XVIII de la baronessa d’ Aulnoy. El conte parla d’una fada que es converteix en ratolí per derrotar a un malvat rei amagant-se sota el coixí del seu llit, fent que se li caiguessin totes les dents. |